miércoles, 17 de junio de 2009
Divendres
La majoria de dies són divendres... bé, algun també és dissabte, però la majoria són divendres.
lunes, 18 de mayo de 2009
Bru
Un 18 de maig de no fa massa,
Un Bru fou alliberat de tot mal, de tot plor,
de tot procés de maduració,
No fou la casualitat, tampoc el moment adequat,
Més aviat les ganes, la il·lusió, la realitat,
portaren a l'individu a tastar la felicitat.
Le despedían con pañuelos, llorando sus gallinas,
marxava, s'embarcava, com qui va a buscar tabac,
content, esbojarrat, amb cara de no he fet res,
jo mai he trencat un plat!
L'evidència era gegant,
és Clown, és Gran,
Un Bru fou alliberat de tot mal, de tot plor,
de tot procés de maduració,
No fou la casualitat, tampoc el moment adequat,
Més aviat les ganes, la il·lusió, la realitat,
portaren a l'individu a tastar la felicitat.
Le despedían con pañuelos, llorando sus gallinas,
marxava, s'embarcava, com qui va a buscar tabac,
content, esbojarrat, amb cara de no he fet res,
jo mai he trencat un plat!
L'evidència era gegant,
és Clown, és Gran,
jueves, 14 de mayo de 2009
sin título
Al néixer, deixem enrere la tranquil·litat absoluta per començar a redescobrir tot el que crèiem aprés.
La Vida i el seu entorn
"Sentí que iban a desgarrar lo único que tenía, que nada podía hacer para evitarlo, que debía ser así. Sentí que no era el momento, no, todavía no. El mundo no estaba preparado para recibirme. Retardé mi parto hasta que mis madres fueron conscientes de lo que iba a suceder. Qué menos se puede pedir que un entorno fuerte, donde poder cobijarse de depredadores tan feroces como la luz, el frío, el dolor, el ruido, el tiempo, el amor, el intento de control de lo incontrolable... Sí, sensaciones. (...) Lo tenía claro, no podrán conmigo, no voy a dejarles, seré fuerte, a mí no... Bastó que un endeble pelo de mi cabeza saliera a la luz por esa cada vez mayor puerta al infierno, para percibir todos y cada uno de los ataques que esperaban, incoherentemente tranquilos, para joderme la existencia. Mi hermano, nació muerto. Habíamos aprendido a dejarnos llevar por la vida."
La Vida i el seu entorn
"Sentí que iban a desgarrar lo único que tenía, que nada podía hacer para evitarlo, que debía ser así. Sentí que no era el momento, no, todavía no. El mundo no estaba preparado para recibirme. Retardé mi parto hasta que mis madres fueron conscientes de lo que iba a suceder. Qué menos se puede pedir que un entorno fuerte, donde poder cobijarse de depredadores tan feroces como la luz, el frío, el dolor, el ruido, el tiempo, el amor, el intento de control de lo incontrolable... Sí, sensaciones. (...) Lo tenía claro, no podrán conmigo, no voy a dejarles, seré fuerte, a mí no... Bastó que un endeble pelo de mi cabeza saliera a la luz por esa cada vez mayor puerta al infierno, para percibir todos y cada uno de los ataques que esperaban, incoherentemente tranquilos, para joderme la existencia. Mi hermano, nació muerto. Habíamos aprendido a dejarnos llevar por la vida."
jueves, 16 de abril de 2009
Amb dues vegades és suficient
Un corraló de sang tallada,
han trobat aquest matí,
La quitxalla entremaliada,
l’ha seguit fins donar amb mi.
Canto i ballo des del terra,
no m’han vist,
no em poden veure?
Serà certa la llegenda
de canigó i l’aigüera?
Solsament aquell qui,
dirigint-se a la mossa,
aconsegueixi creure en si,
Podrà gaudir en companyia,
la donzella del camí
Estic mort,
oh déu meu!
Una gerra d’aigua freda,
ha caigut a sobre meu!
Vaig dubtar,
si aigua o mà,
Un tret al cap,
és el preu que vaig pagar.
miércoles, 1 de abril de 2009
Amb una vegada és suficient
Dues gerres d'aigua freda,
baixa la mossa de la font,
Dues en són les mamelles,
que llueix sota del sol,
Una sola mirada espera,
mentre baixa a Canigó,
Una porta s'obre enrera,
apareix en Maneló;
Estimada!
Aprecio la teva feina,
així com el teu caminar,
Aprecio el teu saber,
així com el teu portar,
Si tu ho vols, una, dues, tres vegades,
de la teva aigua en beuré!
Les gerres cauen,
la mossa surt corrents,
Es tanca la porta,
s'escolta un tret,
L'aigua i la sang flueixen,
tot, el seu curs segueix.
baixa la mossa de la font,
Dues en són les mamelles,
que llueix sota del sol,
Una sola mirada espera,
mentre baixa a Canigó,
Una porta s'obre enrera,
apareix en Maneló;
Estimada!
Aprecio la teva feina,
així com el teu caminar,
Aprecio el teu saber,
així com el teu portar,
Si tu ho vols, una, dues, tres vegades,
de la teva aigua en beuré!
Les gerres cauen,
la mossa surt corrents,
Es tanca la porta,
s'escolta un tret,
L'aigua i la sang flueixen,
tot, el seu curs segueix.
jueves, 26 de marzo de 2009
Fanatisme laboral
Només quan treballes per tu pots gaudir la teva feina,
altres, et poden fer gaudir amb caramels, pors i aprenentatge.
El fanatisme laboral és el càncer de les persones, la societat i el planeta.
La cobdícia laboral la seva germana.
L'activitat (o fer allò que has pensat més de dues vegades abans que rondi per la teva closca més de 10 o 15 cops i es converteixi en malaltís) dignifica. El treball NO.
---- ---- ---- ---- ---- ---- ----
Sólo cuando trabajas para ti puedes disfrutar tu trabajo,
otros, pueden hacer que disfrutes con caramelos, miedos y aprendizaje.
El fanatismo laboral es el cáncer de las personas, la sociedad y el planeta.
La codicia laboral su hermana.
La actividad ( o hacer aquello que has pensado más de dos veces antes que baile por tu cabeza más de 10 o 15 veces y se convierta en enfermizo) dignifica. El trabajo NO.
altres, et poden fer gaudir amb caramels, pors i aprenentatge.
El fanatisme laboral és el càncer de les persones, la societat i el planeta.
La cobdícia laboral la seva germana.
L'activitat (o fer allò que has pensat més de dues vegades abans que rondi per la teva closca més de 10 o 15 cops i es converteixi en malaltís) dignifica. El treball NO.
---- ---- ---- ---- ---- ---- ----
Sólo cuando trabajas para ti puedes disfrutar tu trabajo,
otros, pueden hacer que disfrutes con caramelos, miedos y aprendizaje.
El fanatismo laboral es el cáncer de las personas, la sociedad y el planeta.
La codicia laboral su hermana.
La actividad ( o hacer aquello que has pensado más de dos veces antes que baile por tu cabeza más de 10 o 15 veces y se convierta en enfermizo) dignifica. El trabajo NO.
jueves, 12 de marzo de 2009
La anaranjada
Bien agarrada, por el cielo abrigada, al trote corría, sobre la anaranjada [especie olvidada donde las haya], iba y reía, siempre contenta, bien agarrada, amor repartía.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
