jueves, 28 de agosto de 2008

Roma I

Els carrers del centre històric de la ciutat estan empedrats. Els peus es cansen mentre camines per arribar a veure allò que sobre el mapa turístic de vegades sembla més proper del que realment està. La brutícia s’acumula entre les pedres en forma de massa negra compacta i les petites ensopegades amb pedres que treuen el cap són més habituals del que voldries. Els cotxes circulen no lentament emetent un so que recorda a carruatges medievals. Els cotxes, les motos... i les bicis!!

Moltes bicis circulen per la ciutat. La tremolor que exerceix el terra empedrat sobre la bicicleta es transmet al seu conductor/a. Aquest, en el cas de les dones, és més notori en la zona pectoral. Un primitiu bamboleo de pits passa a ser un sà exercici diari per a mantenir els pits forts. Suposo que el mateix efecte es deu produir sobre la resta de vehicles; cotxe, moto, bus, patins en línia. És per això que diuen que les dones de Roma tenen els pits més bonics i ben cuidats del planeta. Conscients, elles, llueixen escots imperials... Alta costura!

Per exemplificar-ho he agafat una foto per internet on podem veure una ciclista (i sis espontanis) que tot i no lluir escot, llueix pantorrilla dreta i disposa dels pits sanotes a la romana.


Pel que fa a l'efecte que produeix el bamboleo sobre els homes... només em ve al cap cuina francesa.

1 comentario:

Xavi dijo...

Oda a la teta
Els pits són sempre fascinants, siguin de Roma o siguin espartans, siguin per vici, per somni o per jugar,
vagin en metro, en cotxe o autocar,
en bus-nit, a pota o en bici; generen... que sé jo...
tendresa i suplici,
melosos i grans,
petits i amb caprici..
i no ho miris si són imperials...
tu no en vols de republicans?