Marxar durant un període de temps llarg fa que deixis a moltes persones del lloc d’origen amb un buit considerable. Tot depèn del grau d’afinitat/contacte/estimació que compartíeu, i de la manera d’entendre el fenomen de cadascú. Els primers dies són més desconcertants, més endavant, la teva persona és la que parla.
Les Xarxes socials d’internet (véase bloggers, facebooks, fotologs, messenger, webcams, o la ja simple correspondència electrònica) faciliten el contacte entre els que ens trobem en la distància o en una proximitat allunyada.
...
D’aquí uns tres anys (en principi) a Brighton molta gent és trobarà com a partir d'avui ens trobem alguns per Tarragona. Per contra les seves xarxes socials es veuran augmentades.
Gràcies a tot aixó Braiton = Brighton = Tarragona. El contacte (tot i què no físic) farà disminuir qualsevol estat de morriña d'ambdues parts (també els bitllets barats de ryanair i companyia!!).
P.D1: Quan vaig pensar de fer el blog, i cada cop que escric una entrada, penso en no fer d’això el meu diari personal, intento no relacionar res del que escric amb persones ni moments, però si escriure en relació a persones i moments. Avui m’ho saltaré i li dedicaré l’entrada a l’Elena, no és qui marxa, sinó una gran de les que es queden en el lloc d’origen. Dos de dedicatoria.
P.D2: Pot ser que el text sigui una mica conceptual. Alguns ho entendreu ràpid, altres més lent i altres entendreu el que no és.
No hay comentarios:
Publicar un comentario