miércoles, 17 de junio de 2009
Divendres
La majoria de dies són divendres... bé, algun també és dissabte, però la majoria són divendres.
lunes, 18 de mayo de 2009
Bru
Un 18 de maig de no fa massa,
Un Bru fou alliberat de tot mal, de tot plor,
de tot procés de maduració,
No fou la casualitat, tampoc el moment adequat,
Més aviat les ganes, la il·lusió, la realitat,
portaren a l'individu a tastar la felicitat.
Le despedían con pañuelos, llorando sus gallinas,
marxava, s'embarcava, com qui va a buscar tabac,
content, esbojarrat, amb cara de no he fet res,
jo mai he trencat un plat!
L'evidència era gegant,
és Clown, és Gran,
Un Bru fou alliberat de tot mal, de tot plor,
de tot procés de maduració,
No fou la casualitat, tampoc el moment adequat,
Més aviat les ganes, la il·lusió, la realitat,
portaren a l'individu a tastar la felicitat.
Le despedían con pañuelos, llorando sus gallinas,
marxava, s'embarcava, com qui va a buscar tabac,
content, esbojarrat, amb cara de no he fet res,
jo mai he trencat un plat!
L'evidència era gegant,
és Clown, és Gran,
jueves, 14 de mayo de 2009
sin título
Al néixer, deixem enrere la tranquil·litat absoluta per començar a redescobrir tot el que crèiem aprés.
La Vida i el seu entorn
"Sentí que iban a desgarrar lo único que tenía, que nada podía hacer para evitarlo, que debía ser así. Sentí que no era el momento, no, todavía no. El mundo no estaba preparado para recibirme. Retardé mi parto hasta que mis madres fueron conscientes de lo que iba a suceder. Qué menos se puede pedir que un entorno fuerte, donde poder cobijarse de depredadores tan feroces como la luz, el frío, el dolor, el ruido, el tiempo, el amor, el intento de control de lo incontrolable... Sí, sensaciones. (...) Lo tenía claro, no podrán conmigo, no voy a dejarles, seré fuerte, a mí no... Bastó que un endeble pelo de mi cabeza saliera a la luz por esa cada vez mayor puerta al infierno, para percibir todos y cada uno de los ataques que esperaban, incoherentemente tranquilos, para joderme la existencia. Mi hermano, nació muerto. Habíamos aprendido a dejarnos llevar por la vida."
La Vida i el seu entorn
"Sentí que iban a desgarrar lo único que tenía, que nada podía hacer para evitarlo, que debía ser así. Sentí que no era el momento, no, todavía no. El mundo no estaba preparado para recibirme. Retardé mi parto hasta que mis madres fueron conscientes de lo que iba a suceder. Qué menos se puede pedir que un entorno fuerte, donde poder cobijarse de depredadores tan feroces como la luz, el frío, el dolor, el ruido, el tiempo, el amor, el intento de control de lo incontrolable... Sí, sensaciones. (...) Lo tenía claro, no podrán conmigo, no voy a dejarles, seré fuerte, a mí no... Bastó que un endeble pelo de mi cabeza saliera a la luz por esa cada vez mayor puerta al infierno, para percibir todos y cada uno de los ataques que esperaban, incoherentemente tranquilos, para joderme la existencia. Mi hermano, nació muerto. Habíamos aprendido a dejarnos llevar por la vida."
jueves, 16 de abril de 2009
Amb dues vegades és suficient
Un corraló de sang tallada,
han trobat aquest matí,
La quitxalla entremaliada,
l’ha seguit fins donar amb mi.
Canto i ballo des del terra,
no m’han vist,
no em poden veure?
Serà certa la llegenda
de canigó i l’aigüera?
Solsament aquell qui,
dirigint-se a la mossa,
aconsegueixi creure en si,
Podrà gaudir en companyia,
la donzella del camí
Estic mort,
oh déu meu!
Una gerra d’aigua freda,
ha caigut a sobre meu!
Vaig dubtar,
si aigua o mà,
Un tret al cap,
és el preu que vaig pagar.
miércoles, 1 de abril de 2009
Amb una vegada és suficient
Dues gerres d'aigua freda,
baixa la mossa de la font,
Dues en són les mamelles,
que llueix sota del sol,
Una sola mirada espera,
mentre baixa a Canigó,
Una porta s'obre enrera,
apareix en Maneló;
Estimada!
Aprecio la teva feina,
així com el teu caminar,
Aprecio el teu saber,
així com el teu portar,
Si tu ho vols, una, dues, tres vegades,
de la teva aigua en beuré!
Les gerres cauen,
la mossa surt corrents,
Es tanca la porta,
s'escolta un tret,
L'aigua i la sang flueixen,
tot, el seu curs segueix.
baixa la mossa de la font,
Dues en són les mamelles,
que llueix sota del sol,
Una sola mirada espera,
mentre baixa a Canigó,
Una porta s'obre enrera,
apareix en Maneló;
Estimada!
Aprecio la teva feina,
així com el teu caminar,
Aprecio el teu saber,
així com el teu portar,
Si tu ho vols, una, dues, tres vegades,
de la teva aigua en beuré!
Les gerres cauen,
la mossa surt corrents,
Es tanca la porta,
s'escolta un tret,
L'aigua i la sang flueixen,
tot, el seu curs segueix.
jueves, 26 de marzo de 2009
Fanatisme laboral
Només quan treballes per tu pots gaudir la teva feina,
altres, et poden fer gaudir amb caramels, pors i aprenentatge.
El fanatisme laboral és el càncer de les persones, la societat i el planeta.
La cobdícia laboral la seva germana.
L'activitat (o fer allò que has pensat més de dues vegades abans que rondi per la teva closca més de 10 o 15 cops i es converteixi en malaltís) dignifica. El treball NO.
---- ---- ---- ---- ---- ---- ----
Sólo cuando trabajas para ti puedes disfrutar tu trabajo,
otros, pueden hacer que disfrutes con caramelos, miedos y aprendizaje.
El fanatismo laboral es el cáncer de las personas, la sociedad y el planeta.
La codicia laboral su hermana.
La actividad ( o hacer aquello que has pensado más de dos veces antes que baile por tu cabeza más de 10 o 15 veces y se convierta en enfermizo) dignifica. El trabajo NO.
altres, et poden fer gaudir amb caramels, pors i aprenentatge.
El fanatisme laboral és el càncer de les persones, la societat i el planeta.
La cobdícia laboral la seva germana.
L'activitat (o fer allò que has pensat més de dues vegades abans que rondi per la teva closca més de 10 o 15 cops i es converteixi en malaltís) dignifica. El treball NO.
---- ---- ---- ---- ---- ---- ----
Sólo cuando trabajas para ti puedes disfrutar tu trabajo,
otros, pueden hacer que disfrutes con caramelos, miedos y aprendizaje.
El fanatismo laboral es el cáncer de las personas, la sociedad y el planeta.
La codicia laboral su hermana.
La actividad ( o hacer aquello que has pensado más de dos veces antes que baile por tu cabeza más de 10 o 15 veces y se convierta en enfermizo) dignifica. El trabajo NO.
jueves, 12 de marzo de 2009
La anaranjada
Bien agarrada, por el cielo abrigada, al trote corría, sobre la anaranjada [especie olvidada donde las haya], iba y reía, siempre contenta, bien agarrada, amor repartía.
jueves, 19 de febrero de 2009
El Geni del S.XXI – Capítol 1. Hola món
Ens envaeixen les notícies de crisi i tot el que l’envolta. De fet, ens envaeix la crisi. Els que surten per les notícies, escollits aleatoris dels famèlics EREs, prou que ho saben.
Els economistes ho defineixen com una etapa necessària dins el curs natural del sistema capitalista, que puja i baixa, que compra i ven, que s’alimenta de la gana... Però la realitat els porta a un replantejament de la idea, la crisi actual s’emmarca dintre de lo establert?
La teoria de l’evolució de Darwin dóna sentit a l’aparició de l’ésser humà al planeta Terra. Si fem l’esforç de remuntar-nos al que podem imaginar com a naixement del planeta (ens creiem el que hem imaginat) i anem avançant en el temps fins arribar a l’actualitat; fàcilment ens vindrà al cap aquell microorganisme que es transforma en forma de vida microscòpica i marina, que es transforma en gamba, que es transforma en cocodril per sortir del mar i passar a la superfície, que es transforma en nyu, que es transforma en girafa perquè té gana i el menjar està dalt de l’arbre, que es transforma en mico i que, finalment, es transforma en homo passant per totes les fases d’aquest fins arribar al millor de tots, l’inigualable, l’increïble, el gran, el totpoderós, el magnífic... L’Homo Sapiens.
- Dades introductòries:
La terra es va formar fa uns 4570 milions d’anys
L’homo bípede va aparèixer fa uns 7 milions d’anys
L’homo sapiens va aparèixer fa uns 200.000 anys
Qualsevol de nosaltres, estimats lectors, varem aparèixer fa uns 100 anys a tot estirar
- Síntesi de les dades introductòries (comparativa anual, que sempre fa com a més gràcia):
La terra es va formar el dia 1 de gener de 2009 a les 00:00:00 hores
L’homo bípede va aparèixer el dia 31 de desembre de 2009 a les 13:25:05 hores
L’homo sàpiens va aprèixer el dia 31 de desembre de 2009 a les 23:37:00 hores
Qualsevol de nosaltres, estimats lectors, varem aparèixer el dia 31 de desembre de 2009 a les 23:59:59 amb 69 centèsimes de segon a tot estirar.
- Conclusions
Axioma 1
El temps és relatiu. El que per nosaltres són 100 anys, pel planeta són (al nostre entendre) 21 centèsimes de segon, o, com diu la cançó de la Polla Records: No somos nada.
Axioma 2
L’evolució de l’ésser humà està en mans del planeta des de fa 4570 milions d’anys.
L’evolució del planeta està en mans de l’home des de fa 7 milions d’anys.
Els economistes ho defineixen com una etapa necessària dins el curs natural del sistema capitalista, que puja i baixa, que compra i ven, que s’alimenta de la gana... Però la realitat els porta a un replantejament de la idea, la crisi actual s’emmarca dintre de lo establert?
La teoria de l’evolució de Darwin dóna sentit a l’aparició de l’ésser humà al planeta Terra. Si fem l’esforç de remuntar-nos al que podem imaginar com a naixement del planeta (ens creiem el que hem imaginat) i anem avançant en el temps fins arribar a l’actualitat; fàcilment ens vindrà al cap aquell microorganisme que es transforma en forma de vida microscòpica i marina, que es transforma en gamba, que es transforma en cocodril per sortir del mar i passar a la superfície, que es transforma en nyu, que es transforma en girafa perquè té gana i el menjar està dalt de l’arbre, que es transforma en mico i que, finalment, es transforma en homo passant per totes les fases d’aquest fins arribar al millor de tots, l’inigualable, l’increïble, el gran, el totpoderós, el magnífic... L’Homo Sapiens.
- Dades introductòries:
La terra es va formar fa uns 4570 milions d’anys
L’homo bípede va aparèixer fa uns 7 milions d’anys
L’homo sapiens va aparèixer fa uns 200.000 anys
Qualsevol de nosaltres, estimats lectors, varem aparèixer fa uns 100 anys a tot estirar
- Síntesi de les dades introductòries (comparativa anual, que sempre fa com a més gràcia):
La terra es va formar el dia 1 de gener de 2009 a les 00:00:00 hores
L’homo bípede va aparèixer el dia 31 de desembre de 2009 a les 13:25:05 hores
L’homo sàpiens va aprèixer el dia 31 de desembre de 2009 a les 23:37:00 hores
Qualsevol de nosaltres, estimats lectors, varem aparèixer el dia 31 de desembre de 2009 a les 23:59:59 amb 69 centèsimes de segon a tot estirar.
- Conclusions
Axioma 1
El temps és relatiu. El que per nosaltres són 100 anys, pel planeta són (al nostre entendre) 21 centèsimes de segon, o, com diu la cançó de la Polla Records: No somos nada.
Axioma 2
L’evolució de l’ésser humà està en mans del planeta des de fa 4570 milions d’anys.
L’evolució del planeta està en mans de l’home des de fa 7 milions d’anys.
lunes, 16 de febrero de 2009
El retorn...de que, qui i quan?
Ja que el com és conegut, a través d'aquest blog.
L'esperat retorn és inminent, el comentarista que ha estat capaç de fer el seu blog parasitant-ne un altre...
Ben aviat, de qui sempre estaré agraït, Xavi el Gran.
L'esperat retorn és inminent, el comentarista que ha estat capaç de fer el seu blog parasitant-ne un altre...
Ben aviat, de qui sempre estaré agraït, Xavi el Gran.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
