Dues gerres d'aigua freda,
baixa la mossa de la font,
Dues en són les mamelles,
que llueix sota del sol,
Una sola mirada espera,
mentre baixa a Canigó,
Una porta s'obre enrera,
apareix en Maneló;
Estimada!
Aprecio la teva feina,
així com el teu caminar,
Aprecio el teu saber,
així com el teu portar,
Si tu ho vols, una, dues, tres vegades,
de la teva aigua en beuré!
Les gerres cauen,
la mossa surt corrents,
Es tanca la porta,
s'escolta un tret,
L'aigua i la sang flueixen,
tot, el seu curs segueix.
miércoles, 1 de abril de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
ostres, un assassinat misteriós.. una noia baixava amb dos gerres a Canigó... però el Canigó és un cim de 2800 metres, sense res més alt al seu voltant... això vol dir que la noia baixava volant... vaia òstia es debia pegar la noia amb les gerres, però vaia òstia!!
I darrera l'altre, el joven apuesto y calenturriento (valga la redundancia), que sota les belles paraules pretenia les seves mamelles i que, distret pel ball de les mateixes, va compartir talegazo amb ella. Collons!!
Però resulta que ella, esfereïda, es va sentir tan tonta de xocar contra un cim a la vista de l'altre que va marxar correns (a tots ens passaria..), tancant una misteriosa porta que resulta que hi havia per allí. El noi, mig apollardat per la òstia, dret, sentint-se com atrapat en una habitació pel rebuig de la mossa (noti's que l'habitació és una matàfora de l'autor), va intentar seguir-la, però a la segona passa va caure, en sec, estès al terra. El so estrident i tallat provenia del tret d'un jabalí caçador, que espectador de l'escena, l'havia abatut.
Tot el que no quadri amb aquesta interpretació són sentits metafòrics i figures literàries per envoltar la història.
Però aquesta història va ser real: si algú no s'ho creu que se'n vagi al canigó i podrà comprovar com tot segueix el seu curs, tal i com prescriu la llegenda...
Queremos que al escrillo lo acompañe una breve explicación, como en los librillos, porque yo, que soy bastante rubia, no entiendo nada! venga, curratelo cariñooo
Publicar un comentario