lunes, 18 de mayo de 2009

Bru

Un 18 de maig de no fa massa,
Un Bru fou alliberat de tot mal, de tot plor,
de tot procés de maduració,
No fou la casualitat, tampoc el moment adequat,
Més aviat les ganes, la il·lusió, la realitat,
portaren a l'individu a tastar la felicitat.

Le despedían con pañuelos, llorando sus gallinas,
marxava, s'embarcava, com qui va a buscar tabac,
content, esbojarrat, amb cara de no he fet res,
jo mai he trencat un plat!
L'evidència era gegant,
és Clown, és Gran,

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Apreciat Apreciat,

Deixen rastre en mi les teves paraules.

Penso en els poetes, quan jugo a la gespa a ser un nen petit.

Cada cop estic convençut, desmadurar és el camí.

Quan sentis allò de "a veure si madures", pensa en mi, i escup a la cara del blasfem.

Una abraçada a tots el poetes que conec. A la illa on haviten els nens se us troba a faltar.

Petons

Anónimo dijo...

Un 18 de maig de ja fa un any...
Espero que estiguis bé, alliberat de tota maduració, a contracorrent, feliç!

Una abraçada!